josep maria esquirol

Nascut a Mediona (Alt Penedès) el 1963. Professor de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Director del grup de recerca “Aporia”. Coordinador del programa de doctorat: “Filosofia Contemporània i Estudis Clàssics”. Els seus camps principals d’estudi són la filosofia política i la filosofia contemporània. Autors sobre els quals més ha treballat: E. Husserl, M. Heidegger, H. Arendt, J. Patočka, A. Kojève, L. Strauss, E. Mounier, P. Ricoeur i E. Levinas. Ha participat en projectes de recerca estatals i europeus. En l’edició del 2003 va rebre la distinció a la recerca de la Generalitat de Catalunya, el 2015 va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el 2016 el Premio Nacional de Ensayo pel seu assaig La resistencia Íntima. Ha estat invitat a impartir cursos i conferències a Madrid, Roma, Lisboa, Londres Mèxic i Bogotà. Ha publicat més d’una vuitantena d’articles en revistes i llibres col·lectius. Ha publicat els següents llibres:

  • La resistencia íntima. Ensayo de una filosofía de la proximidad (El Acantilado, 2015)/ La resistència íntima (Quaderns Crema). Premi Ciutat de Barcelona, 2015. Premio Nacional de Ensayo, 2016.
  • Los filósofos contemporáneos y la técnica (Gedisa, 2011)
  • El respirar dels dies (Paidós, 2009) / El respirar de los días (Paidós, 2009) / O respirar dos dias (Autêntica, 2008)
  • El respeto o la mirada atenta (Gedisa, 2006; 2012 3a ed.) / O Respeto ou o olhar atento (Autêntica, 2008)
  • Uno mismo y los otros (Herder, 2005)
  • Què és el personalisme? Introducció a la lectura d’Emmanuel Mounier (Pòrtic, 2001)
  • La frivolidad política del final de la historia (Caparrós, 1998)
  • Tres ensayos de filosofía política (EUB, 1996)
  • D’Europa als homes (Cruïlla, 1994) (premi d’assaig de la Fundació Joan Maragall)
  • Raó i fonament (PPU, 1988)